Opinió Experta
Entrenament a l'asfalt PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Toni Santisteban   
dissabte, 26 de juliol de 2008 15:31

Problemes de l'entrenament a l'asfalt

per Toni Santisteban

De tothom ja és sabut que en l'organisme es donen certs problemes degut a l'impacte que es pateix al córrer en asfalt. Segons que avancen les investigacions en el binomi rendiment - salut, tant tècnics com metges, aquests darrers en temes de prevenció de lesions, no ens queda més remei que tenir molt present i estar a l'aguait de totes les innovacions que continuadament estan sortint.

En el fons popular es donen molt sovint vocacions "entrats en edat". Són atletes que comencen a entrenar-se desprès dels 30 i que acostumen a ser carn de canó en quant a lesions es refereix. Aquest article va encaminat als corredors de fons, en general, però en particular a aquells que han passat aquesta edat. Per a uns, serveix com a prevenció de futurs problemes; per a d'altres, com a solució a una sèrie de situacions que s'estan començant a produir en ells i que s'han de superar.

Normalment es diferencia entre edat cronològica i edat òssia. Un atleta de 16 anys, ben constitüit i entrenat, suportarà esforços d'un atleta de 20 anys perfectament. El seu desenvolupament és superior. Ara es comença a diferenciar també entre edat cronològica i muscular. Problemes musculars que en qualsavol corredor sorgeixen desprès dels 29-30 anys, en fondistes d'èlit poden aparèixer a partir dels 26. La seva musculatura està tan fatigada com la d'un atleta de més edat. Una persona que comença a entrenar desprès dels 30 anys, més encara dels 40, comporta tots els problemes de l'edat més la falta d'habit fisiològic de l'entrenament.

Segons diferents estudis, la flexibilitat es comença a perdre a partir dels 15-16 anys. La màxima millora estarà en edats joves. Desprès,també es millora però de manera decreixent segons passa el temps. Si no es treballa, no només es perd flexibilitat, sinó capacitat de seguir desenvolupant-la. Si a això unim que la cursa de llarga distància s'acostuma a fer sobre asfalt o en terreny dur, s'endureix la musculatura per les infinites contraccions i descontraccions. I si a més sumem l'impacte del peu al terra, que produeix petites ruptures musculars, tenim que el procés s'accelera més.Al executar-se sempre els mateixos moviments, com ho és la cursa, l'aparell locomotor tindrà tendència a esteriotipar dits moviments, produint-se un escurçament dels músculs i una reducció de la seva elasticitat al mínim necessari per realitzar dit esforç.El múscul es composa de fibres vermelles, de contracció lenta, i de fibres blanques, de contracció ràpida. Amb l'edat o manca de flexibilitat, el percentatge experimenta canvis en la seva proporció. Es van perdent fibres ràpides, per tant disminueix la velocitat de contracció i augmenta la de relaxació. En definitiva, es perd tant velocitat de translació o creuer, com velocitat terminal.

El múscul poc elàstic, perd capacitat d'absorció de l'impacte del peu amb el terra. L'impacte augmenta i no només pateixen els peus, sinó també les articulacions i els tendons, disparant-se les possibilitats de lesions.

La concentració de lactat sanguini és més elevada en aquests atletes. L'àcid làctic es prdueix per la combustió del glucògen i està considerat com un dels factors limitants del rendiment.

El múscul rep menys fluix sanguini i aleshores, l'alimentació d'aquest i la ventilació és pitjor. Hi haurà una disminució progressiva de massa muscular.

S'hauria de tenir en compte, entre els corredors d'asfalt, una frase molt important: Entrena i evita lesionar-te. Això sembla complicat però s'ha de fer.

El primer, doncs, que cal treballar és la flexibilitat. És cert que amb l'edat es perd capacitat per desenvolupar-la, però es pot obtenir una millora, que per petita que sigui, es veu engrandida al aturar-se també el deteriorament muscular. Un múscul elàstic permetrà un aprofitament més econòmic de l'energia. Farà augmentar la velocitat de relaxació i alhora que aquest múscul sigui més resistent a les lesions.

Les articulacions més importants a treballar per al corredor d'asfalt són: turmell, genoll i cadera. Sempre que aparegui dolor, per petit que sigui, desprès d'un entrenament, aplicarem gel al menys 10 ó 15 minuts. Això 2 ó 3 vegades al dia. També un tema preventiu i que sovnit s'oblida són els massatges. Qualsevol fondista que faci de 80 a 120 quilòmetres setmanals, al menys, s'ha de fer un massatge setmanal per deixar els músculs i les articulacions en bona disposició.

Ha de quedar ben clara la necessitat del corredor de prevenir les lesions. La condició física és necessària per al bon rendiment i s'ha d'entrenar a qualsevol edat. Sempre es pot millorar, però sobretot s'evita el deteriorament articular i muscular que empobreix l'estil i la tècnica i es tradueix en un empitjorament dels registres esportius i en lesions.

 



Compta-atletes

El Tronki, mascota de l'Esportiu Penedés

Tenim 300 atletes

Curses destacades

Bàner

Calendari

« < Setembre 2017 > »
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
28 29 30 31 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 1

Destaquem

Bàner

Enllaços

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner